Valoració: "L'agricultura avui"
En l’agricultura d’avui, cada cop hi ha menys gent que hi treballi. La gent passa a treballar en l’indústria o en el sector dels serveis.
Hi ha diferencies entre els diferents països:
Països desenvolupats: Es redueix la gent que treballa a l’agricultura, a causa d’una alta productivitat a causa dels avenços tècnics.
Països subdesenvolupats: Té unes tècniques de conreu tradicionals, cos que fa que hi hagi una productivitat baixi i casi un 80% dels treballadors estan dedicats a les feines agrícoles.
.jpg) |
| Als països desenvolupats s'utilitzen, molts cops, màquines. |
 |
| A l'agricultura dels països subdesenvolupats, s'utilitzen, molts cops, animals. |
Paraules clau
- Quota: quantitat màxima permesa de producció d’ un bé.
- Rendiment: benefici que dóna una cosa. A vegades, aquest terme també s’ utilitza com a sinònim de productivitat.
- Excedent: part del producte que sobrepassa els valors de producció.
- Importar: portat productes de l’ estranger cap a un país determinat.
- Exportar: portar productes d’ un país determinat cap a l’ exterior.
La pesca i la ramaderia
 |
| Esquema sobre la pesca |
 |
| Esquema sobre la pesca (2) |
 |
| Esquema sobre la ramaderia |
FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA:
Naturals:
- El clima: depenent de les condicions climàtiques de cada zona. S’hi troben diferents tipus de plantes. Hi ha factors climàtics que dificulten l’agricultura.
- El relleu: l’ altitud i el pendent del terreny condicionen l’agricultura. Es creant terrasses o feixes quan l’inclinació és superior als 10 graus.
- El sòl: cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades, depenent dels grams de terra que condicionen l’O2 del sòl i la capacitat de retenir l’ aigua.
Humans:
- Volum població: s’ha millorat el rendiment de les terres en l’agricultura, ja que s’ha d’alimentar a més persones.
- Tècniques agrícoles: com més desenvolupat és un país, més bones tècniques tenen, i per tant, més bona producció.
Destinació final:
- Agricultura subsistència: es destina el consum de família pagesa.
- Agricultura de mercat: l’objectiu és obtenir el màxim benefici.
- Polítiques agràries: els governs influeixen decisivament amb les característiques i l’evolució de l’agricultura mitjançant diferents mesures.
 |
| Agricultura de mercat |
 |
| Agricultura se subsistència |
ELEMENTS QUE CONDICIONEN L’ AGRICULTURA
Parcel·la: És cada una de les parts en què es divideix l’ espai agrari.
Les parcel·les que no estan tancades donen lloc a un paisatge de camps oberts.
Quan les parcel·les tenen tanques, donen lloc a un paisatge de camps closos.
Aprofitament de les parcel·les:
Hi ha d’haver un aprofitament de les terres molt gran, per tal de que hi hagi una agricultura intensiva. En canvi, en l’agricultura extensiva les parcel·les no s’ exploten, se’n deixa una part al guaret.
- Països desenvolupats: agricultura molt alta, amb màquines i tècniques de conreu modernes.
- Països subdesenvolupats: productivitat baixa, a causa de l’ escassa disponibilitat de màquines i tècniques modernes.
En canvi, en l’ agricultura extensiva, les parcel·les no s'exploten totes, se'n deixa una part al guaret.
- Països desenvolupats: gran superfície de terra, amb l'utilització de màquines, en que s’ obté un rendiment elevat.
- Països subdesenvolupats: feines agrícoles de manera natural, baixa productivitat.
Sistemes de reg:
- Agricultura de secà: l'aigua dels conreus s'obté de la pluja.
- Agricultura de regadiu: l'agricultor aporta l'aigua necessària a través de diferents sistemes artificials.
Espècie conreada:
- Es conreen diferents espècies: Policultura.
- Es conreen un sol tipus d’ espècie: Monocultura.
 |
| Exemple d'un policultiu |
 |
| Exemple d'un monocultiu |
Hàbitat i xarxa viària: Els conreus depenen del poblament humà, que pot ser l'assentament concentrat o l'assentament dispers.
.jpg)
ALIMENTS TRANSGÈNICS | |
Què són?
|
Els aliments transgènics són plantes en les quals s’han introduït artificialment gens d’altres organismes.
|
Quin és el seu objectiu?
|
El seu objectiu es modificar propietats d’una planta, amb la finalitat d’augmentar-ne la resistència a les plagues, als herbicides, a la sequera o a l’acidesa del sòl; augmentar-ne el valor nutritiu; escurçar-ne el cicle de maduració, etc.
|
Com s'obtenen els aliments transgènics?
|
S’agafa un bacteri, del qual s’agafa a partir del seu ADN gens que s’interessi aprofitar-se’n (en algun cas, es modifica el gen extret).
S’implanta aquest gen a la cèl·lula de la planta que volem modifica i es conrea la planta i se’n obtenen productes transgènics. I d’aquestes plantes transgèniques, se’n obtenen llavors transgèniques.
|
Pros
|
|
Contres
|
|
 |
| Blat transgènic |
Països desenvolupats
|
Països subdesenvolupats
| |
Agricultura
de mercat
|
Agricultura de plantació
|
Agricultura tradicional
|
L’objectiu és aconseguir el màxim benefici
|
L’objectiu és produir aliments per a l’exportació
|
L’objectiu és obtenir l’aliment necessari per a la família pagesa
|
Es conrea un sol producte a cada explotació agrícola
|
Hi predomina la monocultura
|
Hi predomina la policultura
|
La feina de camp està molt mecanitzada amb tècniques de conreu modernes
|
S’utilitza mà d’obra abundant i alguns mitjans tècnics
|
S’utilitzen mitjans per conrear molt primitius i depenen enormement dels factors físics.
|
Productivitat molt alta
|
Productivitat alta
|
Productivitat baixa
|
L’alta productivitat i les subvencions permeten abaixar el preu i competir en el mercat
|
Si els preus baixen, i no es cobreixen les despeses es pot arribar a tancar la explotació, condemnant treballadors a la misèria.
|
Preus baixos deguts a aquesta subsistència
|
Hi ha grans inversions de diners
|
Hi ha grans inversions de capital
|
No hi ha inversions perquè és una agricultura de subsistència.
|
Els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües de forma que els aliments poden sortir perjudicats.
|
No es contamina gaire ja que s’utilitzen eines manuals.
|
No es contamina ja que s’utilitzen eines manuals primitives.
|
Les subvencions que el govern els dóna fa que els països pobres no puguin competir deixant-los en desavantatge.
|
Han d’importar aliment ja que no poden competir i han d’exportar els que conreen.
|
No necessiten competir ja que és una agricultura de subsistència.
|
 |
Agricultura tradicional
| ||
Agricultura itinerant
|
Agricultura de la sabana
|
Agricultura irrigada monsònica
| |
Localització
|
Zona intertropical
|
Països de clima tropical, Àfrica subsahariana i zones d’Amèrica i d’Àsia
|
A l’est de Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia, ocupen les valls i planures al costat dels rius
|
Subsistència o de mercat
|
De subsistència, extensiva i poc productiva
|
De subsistència, extensiva i poc productiva
|
De mercat
|
Intensiva o extensiva
|
Extensiva
|
Extensiva
|
Intensiva
|
Regadiu o secà
|
Poden cultivar tant productes de secà com de regadiu
|
Secà
|
Regadiu
|
Monocultura o policultura
|
Policultura
|
Policultura
|
Monocultura, generalment arròs
|
Productivitat
|
Baixa
|
Baixa
|
Baixa
|
Tècnica de conreu
|
Al final de l’ estació seca es tala una zona de selva o sabana per deixar una clariana. Els arbres tallats es cremen.
Les cendres s’ utilitzen com adob, i s’ hi barregen amb les aixades.
Amb les 1eres pluges es planten els conreus amb eines rudimentàries.
Quan la zona conreada es torna estèril, els pagesos les abandonen per què es recuperin, i se’n van a conrear a un altre lloc.
|
Al voltant dels poblats, hi ha uns quans camps i horts que sempre estan conrats. La resta de del terreny es divideix en diverses parts sense conrear.
De seguida que comencen l’ època de pluges, es conreen les parts que estaven al guaret. Cada any el producte plantat és diferent.
Es sol deixar una part al guaret, perquè el sòl es recuperi.
D’ això se’n diu rotació de conreus.
|
Unes setmanes abans de l’ estació humida es sembra l’ arròs. Després preparen la terra.
Durant el monsó d’ estiu es trasplanten les plantes d’ arròs del planter a l’ arrossar.
Quan l’ arròs és plantat, es manté el mateix nivell d’ aigua.
Quan el arròs ja està madur, es cull. La sega es fa manualment. Després es bat.
|
Altres característiques
|
Es talla i després es crema la zona boscosa que es vol conrear.
S’esgota la fertilitat del sòl ràpidament, posant en perill la subsistència de futures poblacions.
|
Permet mantenir més població que la agricultura itinerant gràcies a l’ús d’adobs naturals
|
Per aprofitar el màxim les terres disponibles (per alimentar a tota la població) es conrea en terrasses o feixes construïdes als vessants de les muntanyes
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada